La masia de Can Xic és un edifici residencial originari del segle XVIII. Aquesta construcció està configurada en planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i amb dos cossos laterals adossats en el seu origen. L’únic que encara es conserva és la galeria porxada encarada a l’actual Atrium Viladecans, avui dia, convertida en sala d’estudi.
Els terrenys ocupats pels antics jardins i camps de cultiu han estat convertits en el parc públic del mateix nom, que actualment també acull la Biblioteca de Viladecans.
A principis del segle XX, l’edifici era propietat de Mercè Vinyals. Aquest, va ser reformat el 1943, tal com indica una inscripció al centre del fris que corona la façana. També es conserva un rellotge de sol amb una inscripció en llatí molt particular: Tempus Edax Rerum, que ve a significar alguna cosa semblant a “El temps ho devora tot”.
A l’interior de l’edifici, encara es conserven dues sitges, que ens recorden el seu passat com a edifici agrícola.
Després de diversos anys en estat quasi d’abandonament, l’Ajuntament de Viladecans adquireix la propietat, iniciant també unes obres de rehabilitació i transformació per convertir-lo en l’actual Centre de recursos per a joves Can Xic.
Millorant els espais interiors, l’accessibilitat i la distribució, i sobretot, amb la nova construcció d’un volum annex que acull la sala de concerts (Sala Play), s’aconseguia transformar un espai històric de la ciutat en un equipament públic modern.
El maig del 2009, Can Xic obre per primera vegada les portes com a nou espai de referència pels joves de Viladecans.
